Per què les preguntes són més importants que les respostes?
Quan algú formula una
pregunta, que és genuïna i que neix d’una necessitat real de saber, vol dir que
darrera hi ha una emoció, una inquietud, una passió, un neguit que empeny a
preguntar. Un cop obtenim la resposta, la tensió desapareix, la força que ens empenyia
a conèixer s’atenua, fins que apareix de nou una nova pregunta.
En aquest sentit, les
preguntes obren les portes al coneixement i a l’aprenentatge d’una forma clara
i directa perquè obliguen a pensar, a buscar respostes, a provar
hipòtesis i a refutar-les, a resoldre la incomoditat que produeix el no saber
i, en definitiva, obliguen a aprendre.
Fer preguntes, qüestionar,
interrogar,… és la manera natural i innata que tenen els infants, i per
extensió la resta d’éssers humans, d’apropar-se al coneixement. D’alguna manera
naixem dissenyats i dissenyades per a ser curiosos i curioses, amb unes ganes
immenses, quasi infinites, de comprendre com funciona el món. El problema
s’esdevé quan els adults no valorem ni aprofitem les preguntes dels nens i les
nenes i, poc a poc, anem matant aquest interès vertader i genuí.
Les inèrcies de l’escola
moltes vegades porten a pràctiques educatives que no corresponen a les
necessitats reals dels infants. Els malacostumem a deixar de fer preguntes
reals per dedicar-se a fer els exercicis, sovint mecànics, repetitius i
descontextualitzats, que pauta el llibre de text, i a buscar les respostes a
les pàgines de darrera. Parafrasejant a Paulo Freire, l’escola dóna resposta a
preguntes no formulades, i des del meu punt de vista, això és un mal vici i una
pèrdua de temps, que no ens podem permetre.
Degut a aquesta manera de
fer, d’una banda els infants aprenen que les seves preguntes no són
interessants, que només ho són aquelles que pauta el llibre de text o el/la
mestre/a, donat que seran aquelles mateixes preguntes que haurà de reproduir el
dia de l’examen. I d’altra banda, aprenen que les preguntes tenen una
única resposta correcta, aquella que pauta, també, el llibre de text i el/la
mestre/a o l’examen.
Creieu que d’aquesta manera
estem creant nens i nenes lliures pensadors i amb esperit crític? Estem ajudant
a què sàpiguen buscar solucions als problemes de la vida real que es trobaran
més endavant? Estem propiciant que siguin persones creatives i resolutives? O
estem engreixant les multituds acrítiques, obedients i submises?
Com diu Meirieu, és
responsabilitat de l’educador/a provocar el desig d’aprendre i l’aprenentatge
genera preguntes. Hem d’aprofitar que fer preguntes enganxa i que aprendre és
altament gratificant, fins al punt que pot arribar a ser adictiu, per generar
nens i nenes enganxats i enganxades al voler saber. Us imagineu una addicció
més sana i beneficiosa que l’addicció a aprendre?
Per tots aquests motius, és
bo fer-se preguntes i també ho és no tenir totes les respostes, i aprendre a
viure en la incertesa. Al cap i a la fi, no és el misteri de la vida la més
gran de les preguntes?
Extret de http://blocs.fub.edu/educaciofub/2014/01/17/per-que-les-preguntes-son-mes-importants-que-les-respostes/
................................................
Vos record que, ara que s'acosten les festes de Nadal, no hem d'oblidar que els llibres també són una opció a tenir en compte!
Molts d'anys i bones festes!
Nadal 2013
................................................
Reformes educatives?
Dues entrades de Ken Robinson. Sempre ben encertat!
"Como escapar del valle de la muerte de la educación ."
PARADIGMES EDUCATIUS (a partir de paraules de Ken Robinson):
Conclusions? Cadascú pot fer les connexions pertinents amb els conflicte educatiu que vivim tant a nivell de les Illes com a nivell estatal... Ja sabeu que, en voler, fem una conversa.
................................................................................................
Un enllaç que també trob interessant, quin tipus d'alumne volem pel nostre futur?
Clicau sobre l'enllaç:
Sembla que es mou veritat? Efectes del nostre cervell!
................................................................................................
Pels pares i mares que els interessa qué aporta la filosofia als seus fills i filles aquí vos deix un enllaç a un article de la directora del Grup Iref, clicau sobre l'enllaç:
FILOSOFIA I QUALITAT EDUCATIVA
................................................................................................
Un vídeo que anima a la bondat de l'ésser humà, sense aquesta empatia i aquest altruisme l'home no hauria pogut evolucionar, això està comprovat. Tan sols amb la cooperació l'home primitiu va poder vèncer els perills i les èpoques difícils en les seves comunitats. Es sembla a la pel·licula "cadena de favores" però en curtmetratge, és un vídeo de bon rollo i crec que ens hauríem de començar a creure el seu missatge, el que passa és que no basta amb una aproximació. Els nostres infants han d'observar aquestes accions molt sovint per arribar a interioritzar-les, ja sabem que el què veuen no és precisament això:
................................................................................................
Una mica de polèmica per animar el cap de setmana:
és una nina sí, però hi ha moltes coses en ella que criden l'atenció.
D'una banda m'encanta veure-la amb les seves sabates brillants i el seu
tutú en les primeres imatges, sí, coincideix amb altres nines de la seva edat en això però, d'altra banda, com ha arribat a fer aquestes meravelles?
Imaginar per imaginar, imagín que en el seu entorn li han proporcionat un ambient creatiu, li han propiciat que provi, que percebi, que senti el tacte dels diferents materials, que visqui el color, li han proporcionat espai, llum, oportunitats, ... i ella ho ha aprofitat, és possible que el seu talent sigui innat però no hauria estat possible aquest desenvolupament tan temprà sense un ambient propici.
Veig com prova, es concentra, dóna voltes a la tela, regalima la pintura (si Pollock la pogués veure!), Juga amb el gruix, amb la textura, s'embruta (la deixen que es taqui ...), la seva cara esquitxada de pintura és part de la seva obra, les seves mans xopes, mà contra mà, es frega les mans pensant què fer amb aquest magma de color ...
La polèmica va sorgir en el decurs de les sessions dels "Diàlegs amb la Creativitat" que vaig coordinar en el CEP d'Inca, ara les simplific molt ja que tots els arguments estaven carregats de sentit: que tudava material, que li estaven llevant la infantesa (cosa que passa sovint amb els infants talentosos), que era una operació de marketing propiciada pels pares (pintors)...etc
En aquest moment, interpret tan sols el que veig, i em segueix cridant l’atenció la concentració de la nina i la seva expertesa en la manipulació dels materials i l’experimentació amb els colors, i crec (per ara) que això són factors que no trobam fàcilment a les escoles (on no hi ha espais adequats ni temps a l'horari oficial) i a les nostres vides. Com sabrem doncs la manera d'ajudar els nostres infants a desenvolupar les seves intel·ligències?
Imaginar per imaginar, imagín que en el seu entorn li han proporcionat un ambient creatiu, li han propiciat que provi, que percebi, que senti el tacte dels diferents materials, que visqui el color, li han proporcionat espai, llum, oportunitats, ... i ella ho ha aprofitat, és possible que el seu talent sigui innat però no hauria estat possible aquest desenvolupament tan temprà sense un ambient propici.
Veig com prova, es concentra, dóna voltes a la tela, regalima la pintura (si Pollock la pogués veure!), Juga amb el gruix, amb la textura, s'embruta (la deixen que es taqui ...), la seva cara esquitxada de pintura és part de la seva obra, les seves mans xopes, mà contra mà, es frega les mans pensant què fer amb aquest magma de color ...
La polèmica va sorgir en el decurs de les sessions dels "Diàlegs amb la Creativitat" que vaig coordinar en el CEP d'Inca, ara les simplific molt ja que tots els arguments estaven carregats de sentit: que tudava material, que li estaven llevant la infantesa (cosa que passa sovint amb els infants talentosos), que era una operació de marketing propiciada pels pares (pintors)...etc
En aquest moment, interpret tan sols el que veig, i em segueix cridant l’atenció la concentració de la nina i la seva expertesa en la manipulació dels materials i l’experimentació amb els colors, i crec (per ara) que això són factors que no trobam fàcilment a les escoles (on no hi ha espais adequats ni temps a l'horari oficial) i a les nostres vides. Com sabrem doncs la manera d'ajudar els nostres infants a desenvolupar les seves intel·ligències?
Deixau els vostres comentaris!
Vos agrada el joc de paraules?
L'art, la recerca cièntífica, la innovació tecnològica, els descobriments... s'aconsegueixen tenint en compte tots aquests aspectes i el tant per cent de la seva importància:
................................................................................................
Un altre vídeo simpàtic, es pot veure en família, què trobau? què us transmet?
................................................................................................
Hem inaugurat un nou any, bon moment per reflexionar sobre els nostres propòsits de cara als mesos propers, però, i els nostres somnis?
Ens atrevim a posar en pràctica els nostres somnis? Crec que aquest vídeo ens pot ajudar a reflexionar...
................................................................................................
Ara que s'acosten les festes de Nadal, els regals...
Que la paraula escrita no falti en la carta als reis d'Orient
Dos vídeos semblants al dels pinguins, els podeu veure amb els vostres fills i filles a veure què troben:
Fer comunitat, treballar plegats, és l'única solució no trobau?
................................................................................................
Vos deix aquí unes idees sobre com ajudar els vostres fills i filles a casa, esper que siguin profitoses. Quan el nen li pregunta a un pare:
- Quina peça hi he posar per fer el puzzle? possibles
respostes:
- No em molestis, que estic llegint. Propicia que els
nens no aprenguin formes de resoldre problemes, instruments per pensar. No
tenen mediadors.
- Aquesta!. El pare li posa però no li explica. No hi
ha aprenentatge. El nen pot pensar que fins que no ets gran
no aprens.
- Per què no ho vas provant? S´ensenya una tècnica
però és reproductiva. No resol
els problemes. Ensenyar a pensar consisteix en pensar en veu alta.
- Fixa’t en això, quina és la forma de la peça que hi
falta, quin color? Li està donant idees potents (forma, color, sentit…).
L´està dotant d'eines. Això ho anomenem estratègia:
per pensar has de planificar, has de pensar en característiques i llavors anar
regulant, supervisant (aquesta sí, aquesta no) i al final has de valorar.
Això no és una tècnica sinó una estratègia.
Llavors el pare tapa una part del quadre. Com pots
saber quina és la figura que hi falta al quadre?
- Per les coses que hi ha al voltant. El pare li està
ensenyant una competència. Li dóna un poder. Per
resoldre problemes de figura-fons. Li ensenya a pensar com resoldre les coses.
................................................................................................Un altre vídeo simpàtic, aquesta vegada més curt, però amb lectures molt interessants, jo planteig una: podrà arribar la nostra comunitat educativa a treballar en equip?
Més endavant trobareu més vídeos semblants a les entrades ja que els treballarem a l'aula...a veure què ens diuen els infants!
...........................................................................................
Vull compartir amb vosaltres una notícia del Telediari TVE1 (vespre) de dissabte, 27 d'octubre, tracta sobre la aplicació del Projecte de filosofia 3/18 a diferents centres i països. Clicau sobre l'enllaç i podreu veure què diuen:
Aprofit també aquest espai per afegir alguns dels trets més importants del Projecte de filosofia:
VALORS DEL DIÀLEG FILOSÒFIC EN UNA COMUNITAT DE RECERCA:
· De llibertat.
· Respecte a les diferents opinions, creences, conductes...
· Aplana el camí per a l’entesa.
· Exclou la violència.
· Afavoreix la cooperació.
· Desenvolupa les habilitats
- No
és competitiu
- No
demana adhesió
- No
pretén dissuadir a ningú
- Posa
en comú opinions
- Reconeix
les opinions com a parcials
- Implica
sinceritat
- Analitza
les idees, no les persones
- Pràctica
no autoritària
- Accepta
dubtes i errors
- Anima
a la participació
- A
través de la intersubjectivitat poden entrar a l’objectivitat dels
coneixements. (Text aportat per Francisca Salvà membre del Seminari Permanent de Formadores de Filosofia 3/18.)
...........................................................................
Per començar, una mica d'humor...aquest vídeo em va semblar molt
simpàtic alhora que entenedor sobre totes les vegades que l'home ha
hagut d'adaptar-se als canvis i a les innovacions.
Els nostres infants es manegen molt bé amb les noves tecnologies però pels adults no sempre ha estat fàcil adaptar-se a un món digital. Aquest és un bon exemple de
les reticències que tots hem tingut en algun moment de la nostra vida a
l'hora de modificar les nostres pautes de conducta habituals.
Esper que vos agradi i que vos faci somriure!
..................................................................................................
..................................................................................................
Sir Ken Robinson és una persona prou coneguda en el camp de la creativitat i la innovació. En aquest vídeo planteja com hauria de ser l'educació per aconseguir que totes les persones puguin trobar el seu element (per més informació, llegir el seu llibre "El elemento"). L'element ens ajuda a sentir la passió necessària per entrar en estat de flux, quan fluïm el temps passa lentament , aconseguim la màxima concentració i ens apropam al concepte de felicitat. Les paraules de Robinson són plenes del tan característic humor britànic però tot el que diu ho manifesta reiteradament en les seves investigacions i publicacions.
Entre rialla i rialla fa pensar una mica no trobau? I vosaltres, heu trobat el vostre element?
He rigut molt amb es video des llibre, ben igual me passa a jo quan vull emprar qualque cosa nova de s'ordenador.
ResponEliminaNo he pogut obrir es video den Ken Robinson, n'he vist qualqún d'ell i amb s'humor que el carecteritza... diu coses ben interessants i que donen molt que pensar.
Algú va dir "El millor mestre ès aquell que no ensenya res mai, ès aquell que ajuda a pensar i a descobrir".
ResponEliminaLa dificultat que tenim, supòs, més d'un pare, ès que a nosaltres no ens varen ensenyar a pensar gaire i ho estam aprenent de grans, però, gràcies a gent com na Sacra anam millorant.
Podrà arribar la nostra comunitat educativa a treballar en equip? Pregunta difícil.
ResponEliminaDes de ja fa uns anys un grup de pares i mares treballam per aconseguir-ho dins del petit àmbit de la nostra escola i s'ha avançat molt.
Però ara, que TOTS patim la crisi, crec que serà quan es veurà realment si som capaços de fer-ho o no. Des del meu punt de vista, treballar en equip no vol dir tenir tots els membres de la comunitat les mateixes idees, sinó el mateix objectiu: sempre millorar la qualitat (en sentit ampli) de l'educació dels nostres fills i filles. Hauríem de ser capaços de posar en comú els nostres pensaments sense menosprear els dels altres que no pensen igual.
Estic totalment d'acord Cati i Miquel. Els pares hem rebut una altre tipus de formació més reproductiva i menys reflexiva i ara ens toca fer un esforç per ajudar els nostres infants a ser més crítics i més creatius alhora que respectuosos amb l'altre.
ResponEliminaCati, els objectius comuns són els fonaments de la nostra comunitat. Haurien de ser la nostra guia, el nostre plànol (i el del metro d'una ciutat com Madrid o Barcelona és un bon exemple: pot ser molt complex i amb diversos itineraris per arribar a un mateix lloc), sí els camins per arribar poden ser diversos i les idees equidistants, emperò, si tots estam d'acord en la fita, entre tots ens podem complementar.
Per suposat, el respecte a l'altre és bàsic. Escoltar atentament l'altre per trobar els punts comuns és fonamental.
Gràcies per compartir les vostres idees!
Sacramento
Hola, es video de ¿te atreves a soñar? és molt xulo, jo no l'he entés però sa mamà diu que és molt bo. Lo somiar està molt bé perque hem de tenir ilusió per fer coses.
ResponEliminaJaume Olmo.
Hola Jaume, és normal que no hagis entès del tot el vídeo ja que aquesta pàgina és per gent més gran, està pensada pels pares i mares, si vols, un dia podem parlar que quin és el missatge que es vol transmetre que, com molt bé has escrit, es tracta de tenir ganes d'avançar i de millorar. Millorar, provar coses noves,mantenir la il·lusió... ens du feina i una mica d'esforç extra per la nostra banda però ho hem d'intentar.
EliminaGràcies pel teu comentari!
Sacramento
Hola sacra soc en MIquel m'agrada es bloc.
ResponEliminaHola Sacra soc en Miquel m'agrada al que vares posa sobra el aniversari de n'Africa i jo hadeu.
ResponEliminaHola Sacra esteim tots molts guapos amb les disfreses. Bon cap de setmana. Juana M
ResponEliminaHola Sacra soc en Carles i esper que en en Marc li alli surtit la monda
ResponEliminaLa majoria de vegades ès molt difícil veure on hi ha el punt i aprendre a valorar-lo. Aquest vídeo ens pot servir per fitxar-nos hi més bé la propera vegada i a veure si el trobam !
ResponEliminaI tant que és difícil Cati! si no ho fos, educar, créixer, viure...seria molt més fàcil, la qüestió és trobar el nostre equilibri, el nostre punt, dins la complexitat. I perquè no els nostres punts? Segur que tenim valors que desconeixem, l'educació tradicional ens volia a tots i a totes iguals, tallats a la mateixa mida.
EliminaÉs una manera ingènua de creure que tots els alumnes han aprés (i també entès)per igual pel fet que el mestre ho hagi explicat a tots al mateix temps, però encara hi ha restes d'aquesta idea, per desgràcia, sí, una pena.
Sacramento
Les persones en general, i els nins en concret, necessitam unes normes, o com a mínim unes pautes per ensenyar-nos a pensar, i estar clar que com més flexibles i àmplies siguin aquestes, menys limitarem la capacitat creativa de l'individu.
ResponEliminaLa nina que pinta em fa la impresió que pot fer el que vol: pot pintar on vol i embrutar tot el que sigui, malgastar tota la pintura, no té unes normes a seguir. Jo seria més partidari de limitar-li més l'espai que pot embrutar i la quantitat de material que pot emprar, i això sí, sempre respectant la seva imaginació i deixant-la dibuixar el que vulgui.
Cati, aquesta és una de les polèmiques del vídeo.
EliminaPerò pensa que els pares són pintors i per ventura tenen aquest espai dedicat a pintar lliurement (és una hipòtesis, jo no els conec), molts d'estudis d'artistes són així, no volen ni que els llevin les taques de pintura del terra! Joan Miró, quan va tenir el taller Sert acabat, va tenir un fort bloqueig perquè el trobava massa nou, massa net i poc viscut, es clar que parlam d'un artista i no d'una nina petita.
És evident que sembla que tuda pintura però el que jo pretenia era mostrar la diferencia entre donar possibilitats d'expressió i de manipulació o tenir una hora setmanal de plàstica com tenim a l'horari oficial. Però clar, l'artística es considera una part del currículum poc important i així estan les associacions d'artistes visuals i d'humanitats, en peu de guerra per l'avantprojecte de la llei Wert que pretén disminuir encara més les hores o fer les humanitats optatives.
Moltes gràcies per participar el debat, és interessant i l'intercanvi de mirades imprescindible!
Sacramento.
Me encanta el vídeo de Aelita, la niña que pinta. Preguntas cómo ha llegado a realizar estas maravillas.... quizás la niña tenga un talento innato, que no lo dudo, pero creo que todo es más simple de lo que podemos imaginar. La niña juega, juega con total libertad: libertad de acción, de manipulación, de experimentación... Simplemente le han dejado hacer, sin ataduras ni prohibiciones. Es magnífico!!! No hay nada mejor que un niño/a en estado puro. Lo digo porque además lo he experimentado en unas prácticas que he realizado con niños de 2 añitos. Un día les dimos total libertad para experimentar y manipular con pinturas, maquillaje, confeti... os puedo asegurar que se pusieron perdidos y no os quiero contar cómo quedó el aula, pero lo que disfrutaron, lo bien que se lo pasaron y las obras de arte que crearon.... ESO NO TIENE PRECIO!!! Os lo aseguro: ver para creer.
ResponEliminaCreo que la inteligencia no es algo unitario sino más bien un conjunto de capacidades (inteligencias) y que la brillantez académica no lo es todo (para desenvolverse en la vida no basta con tener un gran expediente académico). Digo esto porque considero que todas las inteligencias son igualmente importantes y veo un gran problema para la educación de nuestros hijos que el sistema educativo que tenemos no las trate por igual. Más de uno tendría que leer la Teoría de las Inteligencias Múltiples, de Gardner. Recomiendo el vídeo de youtube Redes 114: De las inteligencias múltiples a la educación personalizada (Punset y Gardner cara a cara).
Sonia.
Sonia, jo també recoman aquest vídeo, el podeu trobar aquí: http://www.redesparalaciencia.com/6491/redes/redes-114-de-las-inteligencias-multiples-a-la-educacion-personalizada.
EliminaEl programa Redes és un dels enllaços que teniu al lateral del bloc. Un altre enllaç molt interessant és el de Leer.es.
Punset és un divulgador científic i crec que hem de reconèixer que realitza un programa que equilibra perfectament la informació i l'entreteniment,ha aconseguit entrevistar molta de gent que són referents quant a la investigació educativa, la psicologia, la neurociència, l'educació emocional...
Que bé que hagis connectat la teva experiència amb el vídeo Sonia, és contagiós veure com els infants gaudeixen i s'emocionen. Per suposat, el desenvolupament de la creativitat exigeix alguna cosa més concreta que l'experimentació, hi ha moments d'esforç i de dificultat, d'inseguretat... que sovint s'obliden, no tot és imaginar i manipular (hi ha una foto en aquesta pestanya que ho intenta representar, Einstein deia que la creació era un 5% d'inspiració i un 95% de transpiració!!!!
Molt bé, sembla que el debat s'anima! A veure si dijous hi ha més gent que s'engresca!
Sacramento.
Ahir vaig tenir un somni: TOTS els polítics arribaven a un pacte i acordaven fer la reforma educativa definitiva, la que no pensi amb els vots, sinó amb els alumnes i que ens permeti presumir davant la resta d'europeus dels nostres resultats acadèmics. Un sistema que formi a persones trilingües, amb una gran capacitat creativa potenciant la plàstica i la música, sense deixar de banda les matemàtiques, el medi, etc., unes aules sense problemes de ràtios i amb tots els mestres necessaris,... Quan em vaig despertar a les notícies no en deien res d'un gran pacte d'estat en temes d'educació.
ResponEliminaHola Cati,
EliminaUna mica tard però m'agradaria respondre aquest missatge tan maco que has deixat. És fonamental que arribem a un PACTE PER L'EDUCACIÓ, així no podem continuar. Cada govern es dedica a menysprear les idees dels altres i la comunitat educativa està desorientada, cremada i en peu de guerra (un altre dia podem parlar si tots els fronts d'aquesta guerra són els adequats però allargaria massa el missatge).
Mentrestant, les noticies que desprestigien els docents es van filtrant de mica en mica i no ajuden gens a millorar la nostra imatge de cara a l'exterior. Que se'n treu de criticar la professió docent? On són els millors mestres? Per ventura a la concertada? Jo et puc dir que no ja que he trescat moltes i diverses escoles quan feia feina al CEP. Hi ha de tot, per tot, a la concertada es pot entrar (o no, que també ho fan per currículum)per recomanació en molts de casos i la gent jove, quan surten vacants a la pública, tot d'una es preparen per les oposicions.
També trobam a la pública docents que necessitarien una bona posada al dia, com per tot, ja t'ho dic. Per tant, no val més valorar i apreciar el que tenim?
I, per suposat, ajudar a mantenir la xarxa entre tots, perquè tots:mestres, pares, mares, alumnes i administracions diverses som part d'aquest engranatge tan complex.
Recordes la xarxa de relacions de la nostra aula? No podem intentar fer senzill el que és complex!
La complexitat de la vida mateixa.
Sacramento.
Hola Sacra,
ResponEliminaEl video on les persones s'ajuden m'ha agradat molt. Jo penso que està molt bé ajudar als altres perquè a jo m'agradaria que m'ajudessin si ho necessités. Crec que la gent està més contenta si ajuda als altres. Amb petites accions podem fer feliços als altres.
Mar.
Hola Sacra, la primera imatge me pareix una nina que se imatgina que esta volant molt contenta, es pense que esta lliura i no te mals pensaments.
ResponEliminaLa segona imatge en tants de corets que surten del llibre m'imagin que sera una novela de amor. El amor que li dones a la familia, el animals de companya, amics...
Fins dema, petons.
Juana Maria.
VA SER SUPER GUAY LA...
ResponEliminaEEEEEEEEEXXXXXXXXXXCCCCCCCCCCUUUUUUUUUURRRRRRRRRRSSSSSSSSSSIIIIIIIIIIOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Adeu Sacra.
Africa Pujol Sampol.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Eliminaola
ResponEliminasacra soc naron
Hola Sacra,
ResponEliminama pardones?
Clar que sí Miquel. El que jo voldria és que pensis sobre què has aprés d'aquesta historia i sobre què faràs si et trobes en una situació similar en el futur. M'entens el que vull dir veritat?
EliminaDilluns seguim parlant...
Sacramento
D'acort
EliminaMiquel.
losinto
ResponEliminaes ta jo.
Mquel