Hola de nou! Ja hi tornam a ser per aquí, ara tenim unes erugues de ruda a l'aula. Na Margalida Torrents ens va fer arribar una planta de ruda ben carregada d'erugues.
Del curs passat sabiem que les erugues fugien del cossiol per fer la crisàlide i varem pensar en fer un tancadet que afavorís l'entrada de llum i aire. En Rafel va aportar aquesta solució que va fer amb l'ajuda del seu padrí:
Després, amb les idees d'en Miquel i les atencions d'en Pau varen quedar així:
I esperàrem a veure que passava. Aviat una d'elles va fer la crisàlide a una de les tiges del cossiol. Teníem erugues de diferents mides i no sabíem si creixerien i menjaríem prou com per tenir forces per fer la crisàlide.
A esperar, i a cercar menjar, que les erugues es varen menjar aviat la ruda del cossiol i vàrem haver de cercar ajuda de na Margalida Cladera que té una planta de ruda i de na Margalida Torrens. Totes dues ens han donat menjar i els ho agraïm un munt!! En Pau és l'encarregat de cercar i dur el menjar i regar la planta. Aquí teniu una mica d'informació sobre les erugues, resulta que la papallona que surt és la papallona rei!
La papallona rei.
Família: Papiliònids.
Les papallones al llarg de la seva vida passen per quatre estats:
- Ou.
- Larva o eruga.
- Pupa o crisàlide.
- Papallona adulta.
L’eruga de la papallona rei s’alimenta de plantes herbàcies umbel·líferes com el fonoll i rutàcees com la ruda.
La seva boca li permet menjar amb voracitat, creixent amb molta rapidesa.
La seva pell inicialment és fosca amb taques vermelloses, però aviat
la pell es torna verda amb uns anells negres amb taques vermelloses.
Un cop l’eruga arriba al seu creixement màxim, passa a la fase de pupa o crisàlide.
En aquesta fase l’eruga es tanca dins un embolcall, a l’interior del
qual es produeix una metamorfosi completa. Lentament l’eruga es va
transformant en una papallona adulta.
Un cop acabada la transformació trenca l’embolcall. En sortir, el
primer que fa és estendre les ales, assecar-les i endurir-les; després
ja pot volar.
.
Més informació i fotos de papallones
Un altre article sobre les papallones, en aquest bloc.
Informació i fotos sobre la papallona rei extrets del bloc: FAUNA I FLORA
Les papallones al llarg de la seva vida passen per quatre estats:
- Ou.
- Larva o eruga.
- Pupa o crisàlide.
- Papallona adulta.
Ou de Papilio machaon
Larva petita
Un cop l’eruga arriba al seu creixement màxim, passa a la fase de pupa o crisàlide.
La papallona rei és una de les papallones més boniques del nostre
país. Quan obre les ales fa uns 6-8 cm. Té franges negres sobre fons
groc. A més, en les ales posteriors hi té una franja blavosa amb ocels
ataronjats i uns apèndixs allargats.
Viu des de la vora del mar fins als 2000 m d’altura, en zones amb prats i camps amb flors.
Un cop que s’ha aparellat, la femella posa els ous, un a un, sobre les
tiges i les fulles de les plantes de les que s’alimentaran les erugues
quan neixin.
Més informació i fotos de papallones
Un altre article sobre les papallones, en aquest bloc.
Informació i fotos sobre la papallona rei extrets del bloc: FAUNA I FLORA
Però nosaltres teníem moltes preguntes sobre què passa dins el capoll quan l'eruga fa la crisàlide fins que es converteix en papallona. Sabem que es diu metamorfosi però què passa allà dins i perquè?
I ja de pas, varen sortir altres preguntes interessants i veurem si les trobam les respostes. No passa res i no trobam les respostes a tot, allò important són les preguntes.
Aquí tenim una presentació que resumeix el cicle, però no ens ho explica tot veritat?
Cicle biològic papallona rei from FerranMorell
Aquí teniu una composició fotogràfica del foto bloc de natura de Biel Perelló. Una xulada de bloc!
Metamorfosi de la Papallona rei. Foto: http://www.nature-of-oz.com
Per a mes informació:
Així tothom se'n beneficiarà de la recerca dels companys!
Continuam.
Aquí teniu una composició fotogràfica del foto bloc de natura de Biel Perelló. Una xulada de bloc!
Metamorfosi de la Papallona rei. Foto: http://www.nature-of-oz.com
Per a mes informació:
- La Papallona Rei a la Wikipedia.
- Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
- Programa de seguiment de papallones diürnes a Mallorca (BMS-Mallorca).
- El llibre Insectes de les Illes Balears de Xavier Canyelles (Ed. Moll, Manuals d'introducció a la Naturalesa, 14). Palma, 2003. 216 pàgs.
- Guia de las mariposas de España y de Europa de Tom Tolman i Richard Lewington (il·lustracions). Lynx Edicions. Barcelona, 2002. 320 pàgs.
Així tothom se'n beneficiarà de la recerca dels companys!
Continuam.
Bon dia Scra esper que et recuperis de el mal que et vares fer al peu y es per que tornis aviat. Amb en Pep Luis va molt be avuy em fet un examen de medi sobre les illes Balears a anat bastant be.
ResponEliminaAquests dies em estat estudiant els esxamens finals amb unes fitxetes que van olt ber per praticar.
Adeu y fins que et recuperis!!!!!!!
Hola Sacra.
ResponEliminaSóc na Lluqui i volia parlar del tema de les papallones.
Jo estic ansiosa per poder continuar amb el tema i poder ensanyar un per una la informació que em sercat i duit a l'escola per poder compartir la inforamació.
Sacra estic un poc nerviosa perquè les oruges s'han escapat i n'hi ha una just devora jo fent el capoll.
Per el demes la classes esta be pero falta la peça més important que ets tú esper que tornis prest i poguem seguint fent la rutina normal de cada dia .
Jo crec que no et perdras ninguna sortida de papallona i si to perts nosaltres et ferem un escrit explicant tot el que ha passat si tot ha sortitbe?...
O també et podrem enviar imatges pas a pas.
ADEU SACRA FINS AVIAT.
MARIA DE LLUCH SASTRE VIVES 4TB
Hola SACRA,m'ha encantat la nova entrada de les papellones rei i sobre tot les imatges...
ResponEliminaPer cert m'he emocionat quant t'he vist entrar per la porta i he recordat els molt bons moments que vam passar quan tu eres la nostr tutora i estaves be.
Una cosa , dema vendras a vouens veritat?????????
Tambe volia donarlis sort als meus companys de clase per les notes finals i tots aquets contros i proves que ens posen tan nirviosos i SORT I ANIMS HA TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Besades ha tots!!!!!!!!!!!!
AFRICA PUJOL SAMPOL 4tB.
Hola Sacra,
ResponEliminagracis a aquesta entrada ehe compres el que fan les orugas i el proses...
QUINA FAINADA¡¡¡.
Las oruguas se varen escapa o se varen manja el plastic o tanbé en Pau va dexa mija uberta i se varen escapa.Jo pens que en Pau ade ser responsablaen ses rudes pero de axo cadas cu te una cosa adi osigui que jo no me ficare masa en aquet tema.Parcert que et trobes millo? axí u ho esparam tots.
Adeu Sacra!!!!!!!!!!!
MIQUEL ANDREU POL 4tB
Hola Sacra,
ResponEliminaPer fi s'ha acabat l'espera, ja tenim una papallona ¡¡¡¡¡ ara veurem si no s'escapa perquè té barra de haver-se escapat però serà lo que deu vulgui esper que els companys la puguin veure...
Una abraçada Sacra, adéu¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.
MIQUEL ANDREU POL 4tB
Hola Sacra,
ResponEliminam'ha agradat molt aquesta entrada perquè si vols saber més coses d'orugues, que per cert nosaltres l'hem de mirar perquè en tenim a l'aula!!!
Per cert si a qualcu l'interessa ja mos a crescut la papallona!!
Avui antes de anar a educació física la hem mollada perquè disfruti de la vida, que es la natura!!
Estic impacient perquè arribi demà i tornis a fer classe normal, ja t'enyoravem!!!
Adéu!
Bessades!
Xisca Tomás Jiménez!
Hola,avui m'ha agradat molt quan em lliurat la papallona perque pareixia que la teniam presonera i trobo que se sentia agoviada,menos mal que l'hem amollada perque feia cara de por...
ResponEliminaHa vui donar les gracies a na SACRA per aver vingut quan estava de baixa per lo del peu i vui donarli la enora bona per que dema torna ha venir a l'aula i tornara a ser de nou la nostra estimade tutora,aaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhh!!! Quasi se m'olvidava vui agrairli en en PEP LLUIS que s'agui oferit ,mentre na SACRAestava de baixa,ser el nostre tuto temporal...
UNA BESADA BEN FORTA A TOTS I FINS DEMA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
AFRICA PUJOL SAMPOL 4tB
Bon día sacra.
ResponEliminaVolia dir que m' agrada lo que em fet amb sa papallona deixar.la lliure.
Jo crec que a sigut molt bona idea perque aixi pot virue la seba vida com toca
i alimentar.se.
Bono en resum a sigut una experiencia que mai olvidare.
MOLTES BESADES
Adeuuuuuu¡ : )
Hola Sacra i companys,
ResponEliminaEstic molt content i a la vegada trist.Content perquè per primera vegada em tigut una papallona rei a l'aula des de la fase de l'oruga. Aquest dies han estat molt especials, perquè em vist una les oruges com han crescut i un parell han fet el capoll, tots estavem molt emocionats i mes quan va sortir una papallona rei.
Trist perquè avui tots l'hem alliberat, peró també es necessari alliberar-la perquè trobi una parella i que pugi posar els ous.
Tenc moltissimes ganes de veure una altra papallona rei.
Adeú Sacra i companys.
Marc Soriano
Hola companys i companyes,
ResponEliminam'ha agradat molt veure que la papallona ja ha sortit del capoll. És una pena que s'hagi mort una eruga, ja que n'hi havia poques. Ha estat molt emocionant l'espera de la sortida de la papallona, i a la fí ja la tenim. Esper que en surti alguna més. Avui dematí, he entrat a l'aula esperant què encara hi fos la papallona i així ha estat. Ha estat molt interessant veure el procés de les erugues com es transformen en capolls i després en papallones.
Esper què demà puguis venir Sacra, encara què amb en Pep Lluís estam molt bé!!!
Fins demà!
Aina Pizà Gil
Hola Sacra,
ResponEliminaE vist tot el treball de las papallones es precios, pero perque hi han papallonas rei (Papilo machaon) que son de color mes clar i altres de color mes oscur??? tambe he vist las imatges que has penjat son preciosas ,en resum que tot m'ha encantat.
POS,Que te recuperis.
Adeu
Rosa Vinagre Garau.
Hola Sacra
ResponEliminaM'ha encantat l'entrada de les papallones,son molt xules les imatges. A la fi ha nascut la papallona i m'ha agradat molt mollar-la jo,¡¡¡Amem si ja ha aprés a volar!!! Sa papallona quan tú no hi eres es quedava turada a un racó de sa finestra i no es movia, na Rosa li tenia que bufar (jajaja) però ara ja es lliure.
Na Lluch a mogut sa taula enfora del capoll (jajaja). Per cert ja no mos queden tantes probes i estic més tranquil.
Tu es primer dia que vares vindre a veurermos ses nines se te varen tirar damunt(metafòric)i tu vares dir (-vos duc un REGAL bueno no es un regal son es examens corretjits )-biiiiiiennnnn, tothom va cridar. Esper que te milloris MOOOOOOOOOOOOOOOLLLLLLLLLLLTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTSSSSSSSS D'ANIMS.
Adeu fins dema.:):):):):):)
Hola Sacra .
ResponEliminaEstic emocionada perqué dema tornes a classe pero tambe estic molt emocionada perqué tenim un capoll a la classe i una papallona pero avui mateix l'hem deixat sortir per poder viure una vida i no estar tancada a una aula.
Una papallona ha de tenir una vida com nosaltres ha de creixer ,reproduirse i morir.
Les papallones quant posen l'ou es moren.
Pero tambe esta molt be tenirle com ha molt un dia i aixi poderle observar i ensenyar a les altres classes.
Esper que la papallona que em deixat que s'enigues visci una maravallosa vida com nosaltres.
ADEU SACRA I 4TB
MARIA DE LLUCH SASTRE VIVES 4TB
Hola Sacra estic molt emocionada per fi ens a sortit una papallona i estic molt nerbiosa perquè surtin les que falten. Avui hem hagut de deixar anar una papallona però jo crec que a estat el millor perquè es tenia que juntar amb un mascle i posar els ous.
ResponEliminaHola Sacra, a jo m'ha fascinat el tema de las erugues, i ja puc dir capolls i papallones, i apart m'ha interesat el que lis sortia pel cap, perque justament avui a n'Aaron i a jo ens a passat el mateix quant anavenem a ficar una erugue dins el ruder. Fris de que se obrin els capolls que queden aixi tendrem dues papallones i no fara falta amollarlas.
ResponEliminaPau Segui Ferragut.
Fins dema, que bé que ja estiras recuperada!!!
Bon Dia Sacra la papellona va ser molt bonica i interesant. Hi va aver una cosa que no vaig entendre que piques a nen Jaume.P si les papellones no piquen?
ResponEliminaUna altre cosa es que el capoll es molt different a nels dels cucs de seda que nosaltres esteim acostumats.
Adeu i fins dema.
Hola, les orugues de ruda s'escampen per tota l'aula, menos mal que noen tenc una adevora fent el capoll com na MARIA DE LLUCH... Anant a un altre tema avui les llepolies estaven delicioses,haaaaaa!!!!!!!!!!! I una altra cosa quin rollito patatero aquesta setmana amb tantes proves i amb tants controls!!!!!!
ResponEliminaAFRICA PUJOL SAMPOL 4tB CEIP BARTOMEU ORDINES CONSELL DE MALLORCA
Hola Sacra,
ResponEliminaLes papallones se separen en dues classes:
Papallones diürnes o Ropalòcers (Rhopalocera)
Papallones nocturnes o Heteròcers (Heterocera.
Les papallones viuen actualment a tots els continents, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i perquè són ben conegudes, són uns dels millors organismes bioindicadors.
Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates, que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes espècies les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.
Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions; per exemple, poden servir per al camuflatge o bé per espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.
Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat en què hi ha l'espiritrompa, un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que es pot desenrotllar per succionar el nèctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de les que es fan servir per beure. De vegades, l'espiritrompa és tan llarga com tot el cos de la papallona.
Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes: la pol·linització. Anant de flor en flor, les papallones barregen els diferents pol·lens, i fecunden així les flors.Les papallones tenen un cicle de vida de metamorfosi completa, és a dir, que durant la seua vida passen per quatre estats amb una morfologia força diferenciada:
Ou
Larva o eruga
Pupa (crisàlide)
Se'n coneixen, de moment, unes 20.000 especies, però encara en queden moltes per descobrir.
Imoltes mes coses!!!!!!
MIQUEL ANDREU POL 4tB.
Hola Sacra,
ResponEliminaet volía comentarla pragunte que em vares asignar a jo.
Pregunte: que pasa dina el capoll?
Resposta.cuan la oruga fa el capoll es perque ja esta preparada per "convertirse" amb papallona. Adins el capoll la oruga va fent el cos mes fort i tambe esta traguent les ales , pero les ales no surten esteses surten pleguades. Cuan la papalona es fa mes gran el capoll es romp i la papellona surt.
Adeu Sacra una abraçada i fins dema.
Hola Sacra,
ResponEliminaHe llatgit la nova entrada del boc i ma interesant molt.
Varem fer molte de feina parque les papallones o cucs no sascapesin.
Ma gradaria compartir unpoc la meva reserca:
Com es formen les ales?
Mengen tant i tant que comencen a créixer i créixer fins que es fan grans.
I sabeu què? L’eruga mentre creix es canvia de roba (canvia la pell) unes quantes vegades, pot canviar el seu vestit, és a dir, la seva pell, fins a sis vegades, i la última vegada que canvia la roba… té sorpresa. Les ales¡¡
Menja dins al capoll?
Com encara continua tenint molta gana (perquè les erugues sempre tenen gana) comencen a menjar-se les fulles de la planta on han nascut, amb les seves dents esmicolades. Mengen tant perquè dintre del capoll no pot menjar.
Les papallones o palomes (País Valencià) o voliaines són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.
LA PAPALLONA ÉS UN INSECTE QUE TÉ TOT EL COS COBERT D'ESCATES DE COLORS.
EL COS DE LA PAPALLONA ESTÀ DIVIDIT EN TRES PARTS: EL CAP, EL TÒRAX I L'ABDOMEN.
AL CAP, LA PAPALLONA TÉ DOS ULLS, DUES ANTENES I UNA ESPIRITROMPA. UTILITZA LES LLARGUES ANTENES PER OLORAR LES PLANTES.AL TÒRAX TÉ 6 POTES MOLT PRIMES I 4 ALES MOLT GROSSES.
ELS ESPIRACLES, PETITS ORIFICIS PER RESPIRAR, ESTAN SITUATS A L'ABDOMEN.
HI HA MOLTES CLASSES DIFERENTS DE PAPALLONES.
LES PAPALLONES DIÜRNES VOLEN DURANT EL DIA, TENEN COLORS VIUS I BONICS DIBUIXOS A LES ALES I QUAN DESCANSEN PLEGUEN LES ALES VERTICALMENT.
LES PAPALLONES NOCTURNES VOLEN DURANT LA NIT, LES ALES SÓN DE COLORS PÀL•LIDS, TENEN EL COS MÉS RODANXÓ I PELUT I QUAN DESCANSEN, LES ALES LES MANTENEN ESTESES.
EL MASCLE I LA FEMELLA D'UNA ESPÈCIE PODEN SER MOLT DIFERENTS PER LA SEVA FORMA, EL SEU COLOR, LA SEVA GRANDÀRIA O EL SEU COMPORTAMENT.
LA PAPALLONA MASCLE I LA PAPALLONA FEMELLA S'APARELLEN.
LA FEMELLA BUSCA EL LLOC ADEQUAT PER PONDRE OUS. LA PAPALLONA PON MOLTS OUS SOBRE LA PLANTA QUE HAURÀ DE SERVIR D'ALIMENT A LES ERUGUES QUE EN SORTIRAN.
LES ERUGUES SURTEN DELS OUS. AL CAP D'UNS DEU DIES CADA ERUGA FA UN FORAT A LA COBERTA DE L'OU I SURT A L'EXTERIOR. LES ERUGUES CREIXEN MOLT DE PRESSA. CANVIEN DE PELL QUATRE O CINC VEGADES. AL CAP D'UNES SETMANES L'ERUGA HA CRESCUT DEL TOT. L'ERUGA COMENÇA A SECRETAR UN FIL DE SEDA I ES CONVERTEIX EN CRISÀLIDE. A L'INTERIOR DE LA CRISÀLIDE S'ESTÀ FORMANT UNA PAPALLONA. AL CAP D'UNES SETMANES O FINS I TOT MESOS DE LA CRISÀLIDE SURT UNA PAPALLONA.
HI HA MOLTES CLASSES DIFERENT D'ERUGUES. L'ERUGA TÉ UN COS PELUT. TÉ UNS ULLS PETITS. TÉ SIS POTES VERTADERES I, LA MAJORIA DEU POTES FALSES, QUE SÓN VENTOSES. TÉ BOCA I DENTS. RESPIRA A TRAVÉS D'UNS FORATS AERIS SITUATS A BANDA I BANDA DEL SEU COS.
LA PAPALLONA UTILITZA LA SEVA LLARGA ESPIRITROMPA PER XUCLAR EL NÈCTAR DE LES FLORS I ELS SUCS DOLÇOS DE LA FRUITA MADURA. LA PAPALLONA TAMBÉ NECESSITA AIGUA.
QUAN LA PAPALLONA NO S'ALIMENTA, CARGOLA L'ESPIRITROMPA.
LES ERUGUES TENEN MOLTA GANA I ES MENGEN LES CLOFOLLES DELS OUS BUITS. MOLTES ERUGUES DEVOREN L'INTERIOR DE LES PLANTES I DELS FRUITS ON VIUEN. TAMBÉ MENGEN FULLES. UN GRUP MOLT NOMBRÓS S'ALIMENTA DE PLOMES, CUIR, ROBA, CATIFES, CARTRÓ, FARINA.... I N'HI HA QUE MENGEN ALTRES INSECTES.
LES PAPALLONES TENEN ENEMICS DURANT TOTES LES FASES DE LA SEVA METAMORFOSI: OCELLS, ESCARABATS, GRANOTES, CAMALEONS, ARANYES, LLAGOSTES, FORMIGUES, VESPES,...
PER A LES ESPÈCIES NOCTURNES, EL GRAN ENEMIC ÉS EL RAT-PENAT.
LES PAPALLONES I LES ERUGUES ES DEFENSEN DELS SEUS ENEMICS. VEUS ON SÓN?
LES PAPALLONES MÉS ASTUTES ES DISFRESSEN DE PAPALLONES ENVERINADES O FAN VEURE QUE SÓN VESPES O ABELLES.
LES PAPALLONES VIUEN ALS BOSCOS, ALS PRATS, A LES SELVES TROPICALS, A LES CIUTATS, ALS POBLES, HORTS, JARDINS, COVES...
Esper que vos agi servit un poc.
Adeu fins dema.
Maria Antònoa Moyà Fiol