Estimats i estimades,
He deixat la nostra darrera reunió amb els pares i mares pel final. La darrera entrada d'aquest curs volia que fos dedicada únicament a la nostra petita comunitat educativa, la nostra aula.
La passada setmana ens hem trobat tots i totes per aconseguir una cosa molt senzilla: fer comunitat. Volia que els protagonistes principals fossin els infants. Res es podria fer sense ells.
Crec que ho varen fer molt bé, estaven molt nerviosos i nervioses i això forma part d'un dels aprenentatges de vida més importants: parlar en públic. Explicar la teva historia, contar detalls i, alhora, generalitats...Tot plegat, és una cosa ben complexa i per això els hem de valorar el treball realitzat; els nervis, els bloquejos i els titubeigs són una mostra de la complexitat d'aquest esforç.
Crec que ho varen fer molt bé, estaven molt nerviosos i nervioses i això forma part d'un dels aprenentatges de vida més importants: parlar en públic. Explicar la teva historia, contar detalls i, alhora, generalitats...Tot plegat, és una cosa ben complexa i per això els hem de valorar el treball realitzat; els nervis, els bloquejos i els titubeigs són una mostra de la complexitat d'aquest esforç.
La meva enhorabona a tots i totes!
Teniu aquí un muntatge de record, segur que els pares i mares feu fotos millors però es tracta de tenir una mostra que deixi una empremta més en aquest bloc que ara anirà més ralentitzat fins que tots tornem al setembre. Si clicau a la barra inferior de la presentació podeu activar el so. Té música.
I ara, us volia parlar una mica des del cor. Sé que molts de vosaltres, alumnes de 3r B, heu acabat el curs amb una emoció ambivalent: d'una banda desitjosos de descansar, jugar, nedar, gaudir de l'estiu i, de l'altra, neguitosos, tristos per deixar l'aula, un lloc on hem creat un espai per compartir moltes coses.
Hem compartit aprenentatges, rialles, renyades (tot forma part de nosaltres, els mals moments també), i també mirades còmplices, veus (tothom ha pogut parlar i defensar el que creu i pensa), arguments, raons, les vostres troballes, les emocions positives i les negatives.
Hem compartit aprenentatges, rialles, renyades (tot forma part de nosaltres, els mals moments també), i també mirades còmplices, veus (tothom ha pogut parlar i defensar el que creu i pensa), arguments, raons, les vostres troballes, les emocions positives i les negatives.
L'aula ha estat el nostre cau, el nostre lloc on estar bé malgrat els esforços per avançar (que n'heu fet molts i notables), malgrat també els moments que vos encallàveu amb les divisions, els problemes, l'ortografia, els controls i els deures.
I tot això ho hem aconseguit entre tots i totes. I quan dic tots i totes també incloc al pares i mares que des del principi han demostrat un respecte absolut per allò estrany que s'estava coent dins la nostra aula. A tots i totes, gràcies de nou!
Jo no estic trista, ben al contrari. No em malinterpreteu. No és que estigui molt cansada (que hi estic, no ho negaré); no, és que treballar amb vosaltres em fa somriure i estar bé; tenc instal·lada aquesta emoció sempre que pens en vosaltres. I la vull conservar!
Vos deix aquí una cançó que sabreu interpretar perquè hem parlat de seguir connectats, de no deixar caure la xarxa d'afectes, recordau el nostre fil? Esper que vos agradi!
I ens acomiadarem, per ara.
Sé del tot segur que la piscina, la platja, els jocs amb els amics i les reunions amb la família tendran el vostre temps ben ocupat. Esper que recordeu tornar al setembre!!!
Mentrestant, gaudiu dels dies llargs de l'estiu, de les nits màgiques, dels llibres llegits davall l'ombra d'un arbre, o a una hamaca!
Gaudiu de l'amistat, del mar, del bosc, de la vostra imaginació. I conservau-lo tot, com un tresor, per contar-lo en tornar a la nostra aula.
Deixau els vostres comentaris, tots i totes; alumnes, pares i mares...la nostra comunitat; teniu tot l'estiu!
Per suposat...continuarem!
BON ESTIU!
Sacramento
Sacramento